La galvanització en calent és un mètode per submergir metall en un bany de zinc fos de manera que el zinc formi una pel·lícula protectora a la superfície metàl·lica. Aquest procés es pot dur a terme a temperatura ambient, però per obtenir els millors resultats, normalment es realitza a una temperatura de 500-600 graus. L'avantatge de la galvanització en calent és que proporciona una protecció molt fiable contra la corrosió i aquesta protecció dura molt de temps. A més, com que la galvanització en calent és un recobriment gruixut, també pot proporcionar una bona resistència al desgast.

L'electrogalvanització, comunament coneguda com a galvanització en fred, és un mètode d'immersió de metall en un bany de zinc fos per formar una pel·lícula protectora a la superfície metàl·lica. Utilitza un mètode electroquímic, utilitzant un lingot de zinc com a ànode i àtoms de zinc. Després de perdre electrons, es converteixen en ions i es dissolen a l'electròlit. La cinta d'acer serveix com a càtode. Els ions de zinc guanyen electrons de la cinta d'acer i es redueixen a àtoms de zinc, que es dipositen a la superfície de la cinta d'acer per formar un recobriment.

Hi ha una gran diferència en la quantitat de galvanització entre ellsxapes galvanitzades en calentixapes electrogalvanitzades. La quantitat de galvanització de galvanització en calent no pot ser massa petita. En general, el mínim és de 50 ~ 60 g/m2 per ambdues cares i el màxim és de 600 g/m2. La capa galvanitzada de xapes electrogalvanitzades pot ser molt prima, amb un mínim de 15g/m2. Tanmateix, si cal que el recobriment sigui més gruixut, la velocitat de la línia de producció serà molt lenta, cosa que no és adequada per a les característiques del procés de les unitats modernes. En general, el màxim és d'uns 100 g/m2. Per això, la producció de làmines electrogalvanitzades està molt restringida.


